Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
estriat
Anatomia animal
Part del cervell que sobresurt en els ventricles laterals.
És cobert per fora per la circumvolució de l’ínsula, i per dintre, per la capa òptica
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran…
afàsia
Trastorn cerebral caracteritzat per una pèrdua més o menys exclusiva de la producció o la comprensió (o d’ambdues alhora) del llenguatge parlat o escrit o d’ambdós, sense lesions a l’aparell de la fonació ni malalties psíquiques.
Les causes són múltiples vasculars, per hemorràgies, embòlies o trombosi, tumorals, degeneratives, però totes tenen en comú llur localització, sempre a nivell de l’hemisferi dominant A grans trets, hom diferencia dos grans tipus d’afàsia sensitiva i motora En la sensitiva de conducció o afàsia de Wernicke, el defecte principal és la incomprensió el malalt pot parlar, però ho fa de forma totalment incoherent, sense cap sentit En aquests casos les lesions acostumen a localitzar-se a la regió perisilviana posterior, temporal i parietal En la motora d’expressió o afàsia de Broca, el defecte…
sistema límbic
Anatomia animal
Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.
Té un paper important en el funcionament de les diferents vísceres i en la regulació del metabolisme i de la vida emocional
epilèpsia
Patologia humana
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.
La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’alcohol, etc La…
rinencèfal
Anatomia animal
Part del cervell, filogenèticament molt primitiva, que efectua una funció olfactòria i que és constituïda pel bulb olfactori, la cinta olfactòria i la circumvolució subcallosa.
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
Vies motores
Fisiologia humana
El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les diferents…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…