Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
leucocràtic | leucocràtica
Mineralogia i petrografia
Dit dels elements blancs o clars que constitueixen les roques.
alabastre calcari
Mineralogia i petrografia
Varietat de calcària formada per un agregat estalagmític, translúcid i de colors clars.
lli bord
Lli bord
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Herba anual, de la família de les linàcies, de 10 a 20 cm d’alçada, de fulles lanceolades, de flors blanques arranjades en dicasi i de càpsules globoses.
Creix en vessants humits, prats, boscs clars, etc
tuixos
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 60 a 130 cm d’alçada, de fulles bipinnades o tripinnades, amb folíols ovats, de flors blanques, arranjades en umbel·les compostes, i de fruits ovoides alats.
Creix en boscs clars, a les principals serralades europees
orella de llebre
orella de llebre
José María Escolano (CC BY-NC-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o espatulades, coriàcies, i de flors groguenques, agrupades en umbel·les múltiples.
Es fa en boscs clars i en pastures seques
botja peluda
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, molt peluda, de fulles trifoliades proveïdes d’un parell d’estípules foliàcies, de flors rosades agrupades en glomèrul i de llegums oblongs inflats.
Viu en boscs clars i garrigues de la regió mediterrània
herba poma
Odontites viscosus subsp. australis
José Luís Vitorino (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, pubescent i viscosa, de fulles linears, de flors d’un groc pàl·lid, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars i en paratges secs i pedregosos
passar la pua
Indústria tèxtil
Introduir els fils d’ordit entre els clars de les palletes de la pua.
despuntar
Pintura
Marcar les puntes d’un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil precís.
matapoll
Botànica
Arbust, de la família de les timeleàcies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles alternes i estretament lanceolades, de flors blanques i oloroses, agrupades en panícules terminals, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa en boscs clars i en matolls, a la terra baixa