Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
vall de Côa
Jaciment arqueològic
Jaciment d’art rupestre paleolític del NE de Portugal.
Gravat d’un cavall de la vall de Côa Porto Convention and Visitors Bureau CC BY-NC-ND 20 Descobert el 1994, es tracta d’un important jaciment a l’aire lliure, amb una extensió de 17 km 2 , 194 roques gravades i més de 2000 figures Els gravats estan situats en parets rocoses verticals d’esquist de la vall del riu Côa i els seus afluents Les representacions són sobretot de cavalls, toros i cabres, i hi ha alguna figura antropomorfa
succinil-CoA-sintetasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de trifosfat de guanosina a partir del difosfat de guanosina per mitjà de l’enllaç tioèster del succinil-CoA.
coenzim A
Bioquímica
Coenzim de les reaccions enzimàtiques de trasferència de grups acil a grups carbonil o a alcohols i amines per a donar èsters i amides.
És format per 3’,5'adenosina-difosfat i el fosfat de panteïna, i té per fórmula El seu interès bioquímic està en el seu derivat acetilat, l'acetilcoenzim A
Col·legi d’Oficials d’Automobilisme
Automobilisme
Organització professional creada a Barcelona l’any 1968 amb la finalitat de preparar els oficials i el personal d’assistència de les curses automobilístiques.
L’arribada del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 el 1969 fou l’esdeveniment que n’impulsà la creació Casimir Aumacellas en fou el primer president, i pocs anys després la idea s’estengué a tot l’Estat, passant a ser l’única entitat habilitada per a formar, ensenyar i examinar les diverses categories de comissaris de pista, tècnics, cronometradors, directors de cursa o comissaris esportius, entre d’altres Tramita llicències homologades per la Federació Catalana d’Automobilisme, d’acord amb els seus estatuts
tallareta sarda
Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
guineu
Guineu
(CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels quimeriformes, de la família dels quimèrids, que ateny 1 m de llargada.
Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible
cetogènesi
Bioquímica
Via metabòlica que en l’organisme utilitza els superàvits d’acetil-CoA, anomenada també via de l’àcid acetoacètic
.
Es basa en la condensació de l’acetil-CoA amb acetoacetil-CoA, que dóna β-hidroxiβ-metil-glutaril-CoA, a partir del qual són sintetitzats els lípids esterínics Quan és produït un excés d’aquest material tenen lloc escissions de la seva molècula que donen àcid hidroxibutíric, acetona o àcid acetoacètic, els quals són eliminats conjuntament consituint els anomenats cossos cetònics
colinacetilasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la reacció acetil -CoA + colina →CoA + acetilcolina.
Hom suposa que intervé en la transmissió dels neuroimpulsos en les sinapsis i plaques neuromotores