Resultats de la cerca

Cada coautor és responsable del delicte i li és aplicable la pena total assenyalada per a aquest Quant a la responsabilitat civil, respon solidàriament amb els altres d’una quantitat única expressiva dels perjudicis ocasionats Les circumstàncies personals afecten solament el coautor en qui concorren

Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit 1920-24 encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament Fou coautor de la planificació espacial del CENU 1937 Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i…

Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial formà part de la resistència Posteriorment cursà medicina a les universitats de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i París, i el 1953 obtingué el títol i, posteriorment, el doctorat en ciències Especialitzat en hematologia, cap al 1960 desenvolupà l’hemotipologia, mètode per a la identificació d’individus a partir de les característiques sanguínies, precedent de les proves d’ADN, de gran utilitat forense, policial i també per a l’estudi de la genealogia i el moviment de les poblacions Titular de la càtedra d’hematologia a la Facultat de…

S'inicià professionalment  en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment collaborà en el setmanari El Món i en El País L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia 1997-2000 Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal…

Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions mixtes de…

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…

Fill de Jacques-Yves Cousteau, treballà amb ell com a submarinista i fotògraf Filmà les sèries de televisió The Undersea World of Jacques Cousteau i fou coautor de Les requins Morí d’accident pilotant un avió

Fundà The Ecologist Londres, 1970, una de les primeres revistes dedicades a la denúncia dels problemes ambientals Coautor de Blueprint for Survival 1972 Fou membre fundador del partit polític britànic People, convertit el 1990 en el Green Party