Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Creació de la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya
La Generalitat crea la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya per a finançar les empreses collectivitzades
Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya
Caixa prevista pel decret de col·lectivitzacions (1936) de la Generalitat de Catalunya, i creada al final del 1937.
Constava d’un departament bancari, especialitzat en operacions de crèdit a curt termini, i d’un departament de capitalització, que rebia la meitat dels beneficis de les empreses collectivitzades, destinat a crèdits a mitjà i a llarg termini La seva curta vigència li llevà eficàcia Tenia sucursals a diverses ciutats de Catalunya i era administrada pel departament d’economia de la Generalitat
comitè obrer de control
Història
Organisme de control obrer sorgit espontàniament a les empreses de Catalunya els primers dies de la guerra de 1936-39.
Foren acceptats per la Generalitat de Catalunya com a òrgans legals de decisió, i per l’agost del 1936 hom en regulà l’organització i el funcionament Assumia la gestió d’una empresa si el propietari era declarat desaparegut en uns altres casos efectuava només una funció de control de l’antic consell d’administració La seva intervenció havia d’ésser aprovada pel Consell d’Economia de la Generalitat Pel decret de collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936, aquests comitès restaren únicament en les empreses no collectivitzades
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria , format per un…
Estanislau Ruiz i Ponsetí
Estanislau Ruiz i Ponsetí
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista i polític.
Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…
Tecla Sala i Miralpeix
Economia
Empresària i filantropa.
Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…
consell d’empresa
Història
Economia
Òrgan creat pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1936, per assumir, en les empreses col·lectivitzades, les funcions dels antics consells d’administració.
Constaven de l’interventor de la Generalitat i de cinc a quinze obrers, segons decisió de l’empresa, elegits per l’assemblea tenint en compte els diversos serveis producció, administració, serveis tècnics, comercials i la influència de les centrals sindicals a què pertanyien els treballadors Eren responsables de llur gestió davant els treballadors de l’empresa i del consell general d’indústria respectiu
1936-1939: La Guerra Civil i l'economia catalana
Tensió social i aixecament militar Cartell del PSUC emès durant la guerra civil Com acabem de veure en l’últim apartat del darrer capítol, durant els vint anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va patir una situació de forta tensió política i social i hi van sovintejar els conflictes entre empresaris i treballadors Aquesta tensió i aquests conflictes cal situar-los, naturalment, en el marc d’una societat capitalista en la qual la diferenciació entre aquells qui controlaven els mitjans de producció i els treballadors industrials i agraris era especialment aguda El cas català…