Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…
Baltimore
Família de nobles anglesos colonitzadors de l’Amèrica del Nord.
Llur fortuna s’inicià amb George Calvert Kipling, Yorkshire ~1580 — Londres 1632, que fou secretari d’estat 1619 i membre de la Cambra dels Comuns assistí Jaume I d’Anglaterra en les seves disputes contra els protestants i fou partidari de la impopular aliança amb el rei de Castella el 1625 es convertí al catolicisme i fou nomenat primer baró de Baltimore Irlanda El 1621 se n'anà a Terranova amb permís per a fundar-hi una colònia Tornà més tard a Anglaterra, on morí abans d’obtenir la concessió efectiva d’una nova colònia al Potomac, concessió que fou transferida al seu fill Cecil Calvert…
Sant Felip Neri
Poble
Poble del municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral (Baix Segura), a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions.
L’església fou acabada el 1703 La població conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors
l'Holanda colonitzadora arrabassa terres dels bosquimans i hotentots
Colonitzadors holandesos trek-boers travessen el riu Orange i arrabassen terres dels bosquimans i hotentots
hidrastis
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia, de la família de les berberidàcies, de fulles alternes palmatilobulades, de flors solitàries trímeres i de fruits apocàrpics bacciformes, pròpia de l’Amèrica del Nord.
El seu rizoma té propietats tòniques, hemostàtiques, antiinflamatòries i anticatarrals, i era molt emprat pels indis aborígens i pels primers colonitzadors
saxícola
Geobotànica
Dit de la vegetació que viu sobre la superfície de les roques; rupícola.
Els vegetals saxícoles són colonitzadors d’esquerdes, enderrocs i runes, on creixen sobre la mateixa roca En són un bon exemple els líquens
guaicurú
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Argentina que habita a la zona del Chaco.
Els guaicurús comprenen nombroses tribus mbayá, caduveo, payaguá, aguaz i toba , amb un total d’uns 7 000 individus Bons guerrers, lluitaren sense treva contra els colonitzadors blancs
mestissatge
Antropologia
Biologia
Encreuament de dues races o dues varietats distintes.
El concepte remet originàriament al mot castellà ‘mestizo’, és a dir, aquella persona amb una ascendència mixta -d’una banda, dels colonitzadors espanyols, i, de l’altra, indígena- Actualment remet al procés històric estructuralment generalitzat de barreja i hibridació intercultural en les societats contemporànies
sícul | sícula
Història
Individu d’una antiga població que, vers el primer mil·lenni aC, ja s’havia establert en els territoris de la Sicília oriental.
A partir del s VIII aC els sículs hagueren de lluitar contra els grecs colonitzadors Hom creu que eren una població itàlica, d’origen ari, que s’establí a l’illa en el curs del segon millenni aC Hom els ha confosos sovint amb els sicans de la Sicília sud-occidental, que els eren anteriors
sioux
Etnologia
Grup de pobles amerindis, anomenats també impròpiament dakota, de les planes del N d’Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l’E de les muntanyes Apalatxes, a Virgínia i a les Carolines, i l’altre, el baix Mississipí.
Lloc de pas obligat cap a l’oest, llur situació provocà conflictes greus amb els colonitzadors, sobretot les batalles del 1862, 1868 i 1870, en què l’exèrcit americà comandat per GACuster fou desfet completament a Little Bighorn Reclosos des del 1890 a les reserves de Minnesota, Montana, Nebraska i Dakota, els anys noranta eren uns 40 000 individus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina