Resultats de la cerca

És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de…

Típica del bel canto italià i practicada des dels orígens de la monodia florentina, assolí el punt culminant al s XVIII

Es formà a París amb M Marchesi de Castrone i a Berlín amb S Nicklass-Kempner Debutà a divuit anys en el paper titular de Lucia di Lammermoor , a l’Òpera de Dresden Posteriorment formà part de la companyia d’òpera de Stuttgart i de la de l’Òpera Còmica de París Entre el 1902 i el 1904 cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on debutà amb Les Huguenots Fou una de les sopranos líriques de coloratura més destacades de la seva generació Retirada el 1930, a partir d’aleshores es dedicà a l’ensenyament En 1936-38 impartí classes de cant a l’Institut Curtis de Filadèlfia i…

Aquest darrer sentit persistí en el terme coloratura aplicat al cant

Deixebla entre d’altres de Rossini, que la féu debutar a Parma 1842 amb el seu Stabat Mater i escriví per a ella els papers de mezzo-coloratura de les seves principals òperes

Estudià a Atenes, Munic i Frankfurt, i debutà en aquesta última ciutat el 1968 Ha interpretat tots els grans papers de la seva corda i és actualment una de les mezzos coloratura més apreciades internacionalment

Estudià a Melbourne i a París Debutà a Brusselles amb Rigoletto 1887 Assolí fama a Londres, on actuà anualment entre el 1888 i el 1914, i a Nova York 1893-1905 i 1910-11 Especialista en coloratura , actuà també en papers lírics Deixà una autobiografia Melodies and Memories 1925

Poden ésser classificades, des de les més agudes fins a les greus, en soprano, mezzosoprano , contralt, tenor primer, tenor segon, baríton, baix primer i baix segon Hi ha encara algunes tessitures específiques del teatre soprano de coloratura , soprano dramàtica, soprano lírica lleugera, tenor líric, tenor buf, tenor heroic, baríton Martin , baríton “Verdi”, baix cantant i baix profund

Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906

Correspon a l’antic discant Hom distingeix les veus de soprano, per la qualitat de llur registre o timbre, en dramàtiques, líriques, lleugeres o d’agilitat o de coloratura , etc En general la tessitura de soprano s’estén del do 3 al do 5 , llevat la de soprano lleugera, que sol estendre's del fa 3 al fa 5 o sol 5 El caràcter brillant d’aquesta tessitura ha fet que tostemps s’hagi valorat especialment, tant en la música escènica com en la religiosa