Resultats de la cerca

Vicecanceller de Jaume II i canonge de Vic Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia sunt honesta i, amb d’altres collaboradors, Consualia juris

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570

Sostingué de primer un averroisme moderat De intellectu et daemonibus , 1492, però passà al tomisme De immortalitate animae , 1518 Comentà Aristòtil, plagià el Principe de Maquiavel en la seva obra De regnandi peritia 1523 i s’ocupà de problemes econòmics, des d’un punt de vista moral De divitiis , 1531

Dins la línia de Wycliffe i Huss, rebutjà tota autoritat, llevat de la del Nou Testament, i negà la necessitat de legislació i govern en la comunitat cristiana condemnà la guerra i predicà el retorn al primitiu ordre cristià Comentà la Bíblia i escriví Sit'víry ‘La xarxa de la fe’, 1520

D’origen jueu, estudià a Salamanca i a París i viatjà per tot Europa Traduí i comentà les obres de Galè en llatí, i traduí al castellà la Matèria mèdica de Dioscòrides basant-se en la traducció italiana de Piero Andrea Mattioli, que enriquí amb comentaris, fruit en bona part d’observacions originals

Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques

Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella De nuptiis Mercurii Philologiae i els Salms La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica

Cavaller de Lleida Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas 1679 i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum 1684 Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l' Ordus judicarius d’A de Ripoll

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i feu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet