Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
absorciòmetre
Química
Aparell que serveix per a efectuar anàlisis per absorciometria dins una banda espectral més o menys ampla.
Els absorciòmetres, que reben diversos noms segons llur sistema de funcionament i llur camp d’aplicació, comparen intensitats lluminoses, adés visualment, adés per mitjà de cèllules fotoelèctriques colorímetre, fotòmetre, fotocolorímetre, espectrofotòmetre, etc
François Raguenet
Música
Teòric francès.
La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’…
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer…
comparació social
Psicologia
Procés mitjançant el qual els individus comparen llurs actituds i opinions amb les dels altres individus.
Dins un grup té com a efecte d’accentuar la uniformitat i eliminar les divergènices entre els subjectes
Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona
Consorci públic que té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.
Creat el 1984, inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics Des del 1988 el seu director és el geògraf Oriol Nello i Colom Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, de la qual el 1996 es presentà la tercera edició, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i…
reconeixement facial
Electrònica i informàtica
Sociologia
Tècnica d’identificació biomètrica d’una persona basada en el tractament automàtic dels seus trets facials més característics extrets d’una imatge digital o d’un vídeo.
La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una eina emprada…
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser…
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se…
pitch-and-putt
Golf
Esport semblant al golf.
Es diferencia d’aquest per les dimensions més reduïdes del camp màxim de 1200 m per a un recorregut de 18 forats, distància màxima entre forats de 90 m i no més de tres bastons Altres trets distintius d’aquest esport fan referència a l’ús del suport tee , el lloc de sortida i un sistema de hàndicaps propi El pitch-and-putt té l’origen a Irlanda, on començà a jugar-se vers el 1940 El 1999 fou creada a Dublín l’European Pitch and Putt Association EPPA El 2005 s’inicià una Lliga Interclubs internacional, en què els diferents equips juguen en camp propi i, posteriorment, comparen…
aigües continentals
Geologia
En oposició a les aigües marines, aigües que, procedents de les precipitacions atmosfèriques, corren, queden acumulades a la superfície dels continents o es filtren i passen a ésser subterrànies.
Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina