Resultats de la cerca

L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de Buenos Aires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un precedent important de la…

El 16 d’abril, els comuners, dirigits per Francisco Berbeo, marxaren sobre Santa Fe, ciutat que no arribaren a ocupar perquè les autoritats acceptaren les condicions presentades per Berbeo Poc temps després el virrei desaprovà les capitulacions i envià tropes que reprimiren la revolta 1782 auest moviment, com el dels comuners del Paraguai, és considerat un precedent de la lluita per la independència

Les tropes comuneres, formades per milícies locals, foren escomeses i vençudes per la cavalleria reial, comandada per Íñigo de Velasco, el 23 d’abril de 1521 Els capitosts comuners, Juan Padilla i Juan Bravo, foren executats l’endemà mateix, i el moviment comuner fou sufocat definitivament

Batalla de Villalar S’acaba la revolta dels Comuners castellans Els seus caps, Padilla, Bravo i Maldonado, són executats

Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…

Participà en la presa de Torrelobatón Derrotats els comuners a Villalar per les forces reials 23 d’abril de 1521, l’endemà fou decapitat, juntament amb Padilla i Bravo

Normalment eren designats dos o tres comuners Al començament del s XV el càrrec esdevingué permanent, i el comuner fou constituït president de la Comuna i defensor dels seus privilegis Fou anomenat també plegador

Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893

Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia

Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona