Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
coniocàrpides
Micologia
Grup de discolíquens, de tal·lus generalment crustaci, alguns cops fruticulós, amb apotecis sovint estipitats i caracteritzat perquè els ascs es destrueixen aviat i deixen les espores generalment fuliginoses barrejades amb les paràfisis, formant una massa pulverulenta i negrosa, denominada mazedi.
Componen un sol ordre, el de les calicials
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
calicials
Micologia
Ordre de coniocàrpides
constituït per líquens, amb apotecis proveïts de mazedi, que comprèn tres famílies: les caliàcies, de tal·lus crustaci i apotecis estipitats; les cifeliàcies, de tal·lus crustaci i apotecis sèssils; i les esferoforàcies, de tal·lus fruticulós.