Resultats de la cerca

Conjura dels Pazzi a Florència Intent de derrocar els Mèdici

Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebellia contra Constantí III En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals

La conspiració, relacionada amb les aspiracions dels catòlics escocesos d’entronitzar Maria d’Escòcia, comptava amb l’adhesió de Felip II d’Espanya Descoberta la conjura, Babington fou executat

Predicador franciscà, atacà la Reforma, tot i que, influït per l’humanisme, estava convençut de la necessitat d’una reforma interna de l’Església Publicà escrits satírics Narrenbescheerung ‘Conjura dels boigs’, 1512, Der Schelme Zunft ‘Trepa de bergants’, 1512

Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa

Duc de Monmouth 1663-85, aspirà a succeir el seu pare, però aquest deixà el tron al seu germà Jaume Participà en la conjura de Rye House 1683, cosa que l’obligà a exiliar-se El 1685 tornà a Anglaterra, on organitzà un exèrcit, que fou derrotat per Jaume II Capturat, fou executat

Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus

Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó

General, d’estirp germànica, al servei de Constant I, mentre aquest era assassinat en una conjura fou proclamat emperador a Autun, i aconseguí d’estendre la seva autoritat a les províncies occidentals Constanci II el derrotà a Mursa Pannònia el 351 i, havent-se retirat vers la Gàllia, se suïcidà dos anys més tard

Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570