Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
conjuració
Lliga per jurament comú concertada secretament per capgirar l’ordre d’un estat.
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Conjuració dels Barons
Història
Conspiració, l’any 1485, dels principals barons i funcionaris del Regne de Nàpols contra el rei Ferran I, que intentava de minvar-ne la preponderància.
Ajudats per Innocenci VIII, l’Àquila se li lliurà 1485 i hi hagué lluita oberta a Montorio 1486 Ferran, tanmateix, readquirí l’Àquila, i dugué a terme una forta repressió contra els revoltats
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…
Pedro Girón y de Velasco
Història
Tercer duc d’Osuna, marquès de Peñafiel i comte d’Ureña; cavaller del Toisó d’Or.
Lluità a Flandes 1602-07 Virrei de Sicília 1610-15, pacificà l’illa, dominà els barons feudals i organitzà les defenses Envià dues vegades una esquadra a Tunis 1612, amb èxit També envià ajut econòmic i una esquadra als grecs de Morea perquè es rebellessin contra els turcs i se n'independitzessin, però no fou ajudat pel govern de Madrid i renuncià al virregnat Nomenat virrei de Nàpols 1615-17, organitzà la marina i continuà, amb èxit, la lluita contra els pirates turcs 1617 Tanmateix, hi renuncià a causa dels obstacles posats a la seva política Fou l’inspirador de la famosa conjuració de…
Cèsar és assassinat a Roma
El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració Proclamat déu oficialment divvs Ivlivs, rep un temple al fòrum de Roma
presó mamertina
Història
Presó de la Roma antiga, situada prop del fòrum.
Coneguda, abans del segle VI dC, amb el nom de Tullianum , era pròpiament el lloc patibulari on foren ajusticiats, entre altres, Jugurta, Vercingètorix i els participants en la conjuració de Catilina Segons la tradició, també hi estigué empresonat sant Pere
Narcís
Història
Llibert de l’emperador Claudi.
Rebé de l’emperador l’encàrrec de dirigir la burocràcia imperial libertus ab epistulis , i també fou enviat a Britània 43 dC per aplacar la rebellió dels soldats Desféu la conjuració de Messalina 48 dC Odiat d’Agripina, mort Claudi, hagué de suïcidar-se
Lluís I de Borbó-Condé
Història
Militar
General francès.
Fundador de la branca Borbó-Condé Adherit al calvinisme, fou condemnat a mort pel fet d’haver participat en la conjuració d’Amboise La mort de Francesc II 1560 li salvà la vida Cap dels hugonots, fou vençut a Jarnac 1569 i assassinat per instigació del duc d’Anjou
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina