Resultats de la cerca

Aquest procés és efectuat en forns de reverber i és emprat principalment en el tractament del plom argentífer

Els sistemes més usuals són la copellació, l'electròlisi, la fusió i oxidació, la liquació, el tractament amb àcids afinament de l’or, etc

Consisteix a fondre el plom argentífer i a deixar-lo refredar lentament, la qual cosa permet de separar els cristalls de plom pur Aquesta operació és repetida diverses vegades i l’argent és separat de l’aliatge final per copellació

Després de netejar la mescla d’impureses i de fondre-la, hom hi afegeix aproximadament un 2% de zinc, no miscible amb el plom, però sí amb l’argent, el qual és arrossegat en la seva flotació i solidificació quan el plom encara és fos Extret l’aliatge de zinc i argent, és sotmès a destillació en retortes d’argila per separar-ne el zinc, i l’argent és separat del residu de la retorta per copellació

Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…

Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…