Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
corinti | coríntia
ordre corinti
El temple de Diana, amb columnes de tipus corinti, els capitells de les quals estan decorats amb les característiques fulles d’acant
© B. Llebaria
Arquitectura
Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
acant

Capiell corinti d'Efes decorat amb fulles d’acant
Ad Meskens (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.
Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors
ordre compost
Arquitectura
Ordre que té elements del jònic i del corinti (ordre arquitectònic).
mòdul
Arquitectura
Mida del semidiàmetre de la part inferior del fust d’una columna, presa com a unitat per a determinar les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic.
El mòdul fou emprat a l’antiguitat era de dotze parts iguals en els ordres toscà i dòric i de divuit parts en els ordres jònic, corinti i compost
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…
àbac
Arquitectura
Peça prismàtica que corona el capitell, augmentant-ne la superfície on recolza l’arquitrau.
Pren formes diferents en l’ordre dòric és simple en el jònic té motllures ornamentals, i en el corinti és incurvat En èpoques posteriors ha sorfert diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats constructives de cada una d’elles
fris
Art
Construcció i obres públiques
En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats
Bassae
Ciutat
Ciutat del nomós d’Arcàdia, al Peloponès, Grècia, situada prop de Figalia.
S’hi conserva un temple dedicat a Apollo Epicuri, bastit entre el 420 i el 417 aC per Ictinos, que fou també arquitecte del Partenó bé que és essencialment dòric, conté elements jònics i àdhuc la mostra més vella que hom coneix de l’ordre corinti El fris i les mètopes són conservats al British Museum
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina