Resultats de la cerca

Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors

El mòdul fou emprat a l’antiguitat era de dotze parts iguals en els ordres toscà i dòric i de divuit parts en els ordres jònic, corinti i compost

És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…

Pren formes diferents en l’ordre dòric és simple en el jònic té motllures ornamentals, i en el corinti és incurvat En èpoques posteriors ha sorfert diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats constructives de cada una d’elles

En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats

S’hi conserva un temple dedicat a Apollo Epicuri, bastit entre el 420 i el 417 aC per Ictinos, que fou també arquitecte del Partenó bé que és essencialment dòric, conté elements jònics i àdhuc la mostra més vella que hom coneix de l’ordre corinti El fris i les mètopes són conservats al British Museum