Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
cornamusa
Música
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit ( tudell
, o bufeta
, o bufador
), serveix per a insuflar l’aire amb la boca.
D’un segon forat penja un altre tub grall o xeremia, amb forats que permeten de fer la melodia Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs bordó actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot la intensitat del so varia segons la pressió del braç En alguns tipus de cornamusa, com la musette…
cornamusa
Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
fillol
Fillol de la cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels bordons petits de la cornamusa.
Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors
buna
Buna de cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels tubs de la cornamusa, gaita, sac de gemecs, etc., que, mancats de forats, emeten un so continu o pedal.
bufador
Bufador d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit tub de fusta, de perforació cilíndrica, que serveix de conducte per a omplir d’aire el bot de la cornamusa.
També rep el nom de bufeta o tudell
braguer
Braguer d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tac de fusta, generalment en forma de barril, amb diverses perforacions que serveixen per a subjectar les bunes de la cornamusa i permetre que aquestes es connectin amb el sac o dipòsit d’aire.
chorus
Música
Instrument de vent medieval, semblant a la cornamusa, que consistia en un tub de fusta corbat, com ara el del cromorn, i tenia prop de l’embocadura un sarronet de pell que feia la funció de dipòsit d’aire.
També era anomemat tamborí de Bearn A l’antiga Roma, era conegut amb aquest nom l’instrument que després s’anomenà cornamusa
grall
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, constituït per un tub de fusta amb 7+1 forats digitals de diàmetre creixent d'agut a greu.
Conegut també com a grall de pastor o de cornamusa , pot ser emprat com a instrument independent o bé formant part d'una cornamusa , com a tub melòdic