Resultats de la cerca

Hom l’observa en el nadó i en cas de lesions corticals extenses

Com a conseqüència de la captura K el nucli emet un neutrí i raigs X, aquests a causa de l’arranjament dels altres electrons corticals partícula beta

És observada en determinats casos d’hemiplegia i en algunes cegueses corticals, en les quals el malalt no solament nega el defecte sinó que intenta de dissimular-lo

Presenten fulles esparses trifoliolades o imparipinnades, flors actinomorfes, generalment unisexuals i conductes balsamífers o resinífers als teixits corticals Hom n'explota la fusta bursera, ocumé, ozigo, la reïna mirra , els fruits, etc

Té un braç anterior i un de posterior Hi passen les vies piramidals motores procedents dels centres corticals i les vies sensitives o cinta de Reil La seva lesió provoca l’hemiplexia més comuna, dita capsular

És un neurotransmissor del sistema nerviós central i és present especialment en els ganglis basals i el neocòrtex Sembla que el seu efecte fisiològic és el de deprimir l’exitabilitat dels elements nerviosos corticals És indicat en la terapèutica antiepilèptica i, particularment, en les manifestacions convulsives infantils lligades a la manca de la piridoxina

Fou professor d’anatomia a Kíev 1868-89 És autor de treballs bàsics sobre l’estructura de les capes corticals del cervell, amb la descripció d’un tipus de cèllules piramidals cèllules de Bec , 1874, i de l’activitat sensorial del còrtex postrolàndic del lòbul parietal Entre els seus treballs cal esmentar Morfologija osteogeneza Kíev, 1887

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge i consciència 1979

Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…