Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
colcrem
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida composta de cera blanca, esperma de balena, oli d’ametlles, aigua de roses i un antisèptic per a evitar-ne la descomposició.
El colcrem té la propietat de travessar la pell per mitjà de fricció, i per això és emprat com a base de les cremes de tipus oliós o greixós que actuen com a netejadores del cutis N'hi ha moltes variants, consistents a substituir l’esperma de balena per uns altres greixos, la cera blanca per parafina i l’oli d’ametlles per oli mineral Avui en desús, és substituït per uns altres tipus de cremes obtingudes amb bases sintètiques
Estée Lauder
Economia
Empresària nord-americana.
Sota la influència del seu oncle John Sotz, un químic que havia elaborat diverses cremes per a les mans, a partir de la dècada del 1920 començà a elaborar cremes facials de manera artesanal L’any 1946, gràcies al suport de l’empresari holandès Arnold Lvan Ameringen, creà l’empresa que porta el seu nom Pionera de les promocions personals dels seus productes a les consumidores i de l’elaboració de cosmètics per a homes, amb els anys, l’imperi Estée Lauder, que comprèn cinc companyies independents Estée Lauder, Clinique, Prescriptives, Aramis i Lauder for Men, es…
cogombre
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del cogombre, oblong i berrugós, consumit generalment cru, en amanides; és molt ric en aigua i poc en elements nutritius, però conté grans quantitats de vitamines A i C.
És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis
calcilutita
Mineralogia i petrografia
Calcària detrítica constituïda essencialment per partícules de calcita de la mida del llim i l’argila, típicament litificada i cimentada.
Tot i que sovint rep el nom de marga, es presenta normalment en colors grisos i cremes És una roca sedimentària de precipitació química d’origen marí o lacustre
antisolar
Cosmètica
Dit dels productes utilitzats per a evitar l’eritema produït per una excessiva exposició de la pell nua a la radiació solar.
Els olis i cremes antisolars, que acceleren l’embruniment sense cremada, contenen absorbents dels raigs ultraviolats primitivament, quinina o esculina més modernament, també substàncies de síntesi agent d’absorció
crema de licor
Begudes destil·lades
Licor que té una quantitat de sucre superior al 30 per cent.
Hom el considera un producte intermedi entre els licors i els productes de confiteria Algunes cremes de licor de cafè, cacau, whisky, etc contenen, a més, crema de llet
desodorant
Cosmètica
Perfumeria
Dit de la substància emprada per a contrarestar la pudor del cos humà produïda per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica continguda en la suor.
Sota la forma d’esprais, barretes, pólvores o cremes, són productes constituïts per la mescla d’una substància perfumadora essència, d’una substància que suavitza la pell com la lanolina i d’un antisèptic que inhibeix la producció de bacteris
loció
Farmàcia
Cosmètica
Líquid aquós o hidroalcohòlic, amb substàncies medicamentoses dissoltes o en suspensió, emprat per a rentar o banyar regions definides de la pell, d’una ferida, dels cabells, durant un temps curt.
Les locions són molt emprades en dermatologia El concepte de loció s’ha ampliat, fins al punt que hom també admet com a locions les cremes fluides, les emulsions i les suspensions de sòlids La loció més coneguda és la de calamina
oli d’ametlles
Farmàcia
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda de les ametlles dolces.
És molt fluid, amb poc sabor i olor, i d’un color groc clar És insoluble en l’aigua i poc en l’alcohol És emprat en emulsió, com a laxant suau Té aplicació per a cremes i pomades És un dels components del colcrem
oli de palma
Farmàcia
Oleïcultura
Oli que hom obté per espremuda del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis) o de l’americana (E.melanococa).
Conté un 35-40% d’àcid palmític i aproximadament un 43% d’àcid oleic Té un color groc fosc i una olor i un sabor característics És emprat per a la preparació de cremes i ungüents, també per a fer sabó i per a fregir aliments
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina