Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
novel·la policíaca
Literatura
Gènere literari basat en la investigació d’actes criminals i el descobriment dels seus autors per les forces policíaques i, sobretot, per l’acció d’investigadors privats.
Anomenada també sovint novella de misteri , novella de detectius o, colloquialment, novella de lladres i serenos , els trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu i amè que manté l’atenció del lector i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre Poden considerar-se pioners del gènere Edgar Allan Poe i, ocasionalment, Honoré de Balzac, Eugène Sue o Alexandre Dumas, etc La màxima florida es troba en l’escola anglosaxona, amb les novelles de Wilkie Collins…
audiència provincial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que jutja en primera instància causes penals per delictes greus i en grau d’apel·lació causes civils i penals per delictes menys greus.
Existeix una audiència a cada província, constituïda per diverses sales o seccions, segons les matèries sobre les quals han de decidir A partir del 1892, foren anomenades audiències provincials les audiències per als afers criminals, establertes a capitals de província que no eren seu d’audiència territorial El 1893 reberen el mateix nom les sales per als afers criminals de les audiències territorials
Gabriel de Tarde
Sociologia
Sociòleg francès.
Magistrat 1869-94 i cap del servei d’estadístiques criminals al ministeri de justícia 1893-1904, a partir de l’estudi de criminals desenvolupà una teoria dels processos d’interacció social, al cor de la qual descobrí tres processos fonamentals invenció, imitació i oposició Entre els seves obres cal destacar Les lois de l’imitation 1890 i Les lois sociaux 1898
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel…
Inici del procés de Nuremberg
Comença el procés de Nuremberg contra els criminals de guerra nazis
sospita
Dret
Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita
Sèrbia 2011
Estat
El 2011 va estar marcat per tres qüestions fonamentals al país el procés d’adhesió a la Unió Europea, la millora de les relacions amb els països de l’entorn –especialment Kosovo– i l’entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus A l’octubre, la Comissió Europea va concedir a Sèrbia i Montenegro l’estatut de candidat a la Unió, procés que es va iniciar formalment el 2009 Aquest procés va estar el 2010 estancat per l’incompliment de les principals recomanacions que des de la UE es van fer al Govern serbi per avançar en el procés d’integració La guerra dels…
Les corts valencianes divideixen l’Audiència en tres sales
Les corts valencianes divideixen l’Audiència en tres sales, dues per a causes civils i una per a causes criminals
dia inhàbil
Dret
Dia en què està suspès el treball de jutges i tribunals, sia perquè és diumenge o festa oficial religiosa o civil, o temps de folgança.
Per a les actuacions en les causes criminals no hi ha dies inhàbils fins a l’obertura del judici oral
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina