Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Marie-Anne de Cupis de Camargo
Dansa i ball
Ballarina francesa.
Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària
Marie Sallé
Dansa i ball
Dansarina francesa.
Fou considerada la millor del seu temps Actuà a l’Opéra de París des del 1721 més tard anà a Londres, on causà alguns escàndols pel seu vestuari Tornà a París, on fou rival de Marie-Anne Cupis de Camargo Féu la coreografia de molts ballets
Jean-Baptiste Sébastien Bréval
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…
viola

Viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la violade la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de…
ballet
Maja Plissetskaja en el ballet Carmen
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa escènica molt evolucionada i estructurada, que s’harmonitza amb els ritmes d’obres orquestrals, escrites o no d’una manera expressa amb aquesta finalitat, i amb l’espectacle plàstic de la decoració pictòrica.
Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música, coreografia, decoració— han obtingut un…