Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
dallar
Segar amb la dalla.
segar
Agronomia
Tallar (les messes, l’herba, etc.), amb la falç, amb el volant, amb la dalla, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora.
Sovint el verb “segar” és reservat a l’acció de tallar el blat o l’herba amb la falç o el volant, mentre que la de tallar amb la dalla és anomenada dallar En alguns llocs el fet de tallar el blat sense collir-lo és anomenat estassar
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a el jornal de terra és propi de la Seu d’Urgell 29,77…
redall
Herba que creix en un prat després de dallar-lo.
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar, lligar o batre
instrumentatiu | instrumentativa
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta, com és ara dallar (tallar farratge amb la dalla).
dalla
Agronomia
Eina de dallar formada per una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un extrem en un mànec llarg.