Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
indentat | indentada
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc que durant un procés de col·lisió continental es deforma plàsticament en resposta a la indentació d’un bloc més rígid, produint-se un cinturó orogènic amb estructures d’extrusió lateral.
Un exemple de bloc indentat és la placa eurasiàtica, que es deformà donant lloc al cinturó orogènic himalaià
cinemascop
Cinematografia
Sistema de rodatge i projecció cinematogràfica panoràmica, basat en l’objectiu anamòrfic Hypergonar del professor francès Henry Chrétien, inventat el 1925.
Deforma les imatges lateralment, comprimint-les en el rodatge i eixamplant-les en la projecció El procediment fou comercialitzat el 1952 per la 20th Century Fox
retard de grup
En un senyal de banda ampla, derivada de la fase en funció de la freqüència.
Avalua el retard global que experimenta un senyal de banda ampla quan es propaga per un determinat medi de transmissió o subsistema d’RF radiofreqüència si el retard és diferent per a cada freqüència, es produeix una distorsió de l’espectre del senyal i aquest es deforma sensiblement
femella
Tecnologia
Peça, generalment de metall, amb un forat roscat al seu centre, en el qual hom introdueix mitjançant cargolament una altra peça, anomenada mascle (un cargol, un espàrrec, etc).
Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona , i és utilitzada en aplicacions en les quals calen…
Ernesto Fontecilla Camps
Pintura
Pintor.
Format a Xile i a Nova York, resideix a Catalunya des de l’any 1973 S'interessa per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament tot envoltant-los d’una atmosfera boirosa Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura També ha dut a terme accions i muntatges
ductilitat
Tecnologia
Propietat d’un material de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament intern és menor que la resistència a la separació dels seus elements.
Usualment és fixat un límit aproximat d’un 5% d’allargament per a diferenciar els materials dúctils dels fràgils, en funció de si el material es deforma o es trenca en aquest moment En un assaig de materials, la ductilitat és determinada en funció de la disminució de secció i de l’allargament de la proveta en el moment de produir-se el trencament
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
inhibició enzimàtica
Bioquímica
Acció reversible o irreversible d’una substància sobre un enzim, de manera que no li permet d’actuar.
En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’…
anelasticitat
Tecnologia
Comportament elàstic dependent del temps, que mostren alguns materials.
Té una relació íntima amb els processos microscòpics que tenen lloc quan el material es deforma Molts materials emprats en enginyeria presenten una component de la deformació elàstica que depèn del temps la deformació elàstica encara augmenta després d’aplicar la càrrega, i havent-la enretirada, ha de passar un temps fins que el material no es recupera del tot Així, quan el material és sotmès a un esforç, hom pot considerar que la component elàstica es desenvolupa en el mateix instant, mentre que la deformació anelàstica no ho fa d’una manera instantània En el cas dels materials…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina