Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Roseto degli Abruzzi
Ciutat
Ciutat de la província de Teramo, als Abruços, Itàlia, a la costa de la mar Adriàtica.
Centre d’estiueig Estació ferroviària a la línia Ancona-Foggia
Piana degli Albanesi
Ciutat
Vila de la província de Palerm , a l’illa de Sicília, Itàlia, situada 24 km al S de la capital.
És situada, a 725 m, vora el llac artificial homònim Fundada el 1488 per una colònia albanesa, constitueix el principal centre italoalbanès de Sicília i en conserva les tradicions i costums i el ritu bizantí Des del 1937 és seu d’una eparquia o diòcesi de ritu bizantí catòlic
Università degli Studi
Antiga Universitat de Bolonya, fundada vers el 1088.
L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants
Baldo degli Ubaldi
Història del dret
Jurista italià, deixeble de Bartolo da Sassoferrato i de Federico Petrucci.
Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català
Farinata degli Uberti
Història
Gibel·lí florentí.
Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge
Galleria degli Uffizi
Museu
Museu de Florència, provinent de les col·leccions artístiques particulars dels Mèdici i instal·lat en el palau homònim, bastit per Giorgio Vasari (des del 1560) i acabat per Alfonso Parigi i Bernardo Buontalenti el 1580.
El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles flamenca Van…
Stefano degli Angeli
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i jesuïta italià.
Deixeble de Cavaliere, defensà i millorà el seu mètode dels indivisibles En la seva obra matemàtica destaquen De infinitorum spiralium spatiorum mensura 1660 i De infinitarium Cochlearum mensuris ac centris gravitatis 1661 En els seus treballs de física hom endevina la influència del mètode experimental de Galileu en són una mostra els estudis d’hidroestàtica de Della gravità dell’aria e fluidi
Pietro degli Angeli
Literatura italiana
Poeta italià renaixentista, anomenat també Pietro Angelo Bergeo.
És autor de Poesie amorose 1589, d’una traducció italiana d’ Èdip Rei de Sòfocles i del poema èpic en llatí Sinade 1591 A petició de Torcuato Tasso revisà la darrera versió de Gerusalemme Conquistata
Giovanni Treccani degli Alfieri
Art
Industrial i mecenes italià.
Fundà 1925 l’institut que porta el seu nom i que publicà l' Enciclopedia Italiana i començà el Dizionario Biografico degli Italiani , el qual fou enllestit més endavant per l’Istituto dell’Enciclopedia Italiana, que havia estat fundat per ell, a Roma, del qual fou president honorari
Arcàdia
Acadèmia fundada a Roma el 1690 per un grup d’escriptors del cercle de Cristina de Suècia, amb la finalitat de combatre el «mal gust» literari del s XVII, que era identificat amb el marinisme.
Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina