Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Detinguts a Alaquàs deu representants de diversos partits democràtics
Deu representants de diversos partits democràtics que intentaven crear una plataforma unitària —el futur Consell Democràtic— són detinguts a Alaquàs
Aturada general a Catalunya per la llibertat i els drets democràtics
Els Comitès de Defensa de la República, entitat sorgida amb el referèndum de l’1 d’octubre, Òmnium Cultural i l’ANC i diversos sindicats minoritaris convoquen una vaga general com a protesta contra els empresonaments dels líders d’aquestes dues organitzacions i dels consellers destituïts pel Govern espanyol La patronal Foment del Treball intenta declarar-la illegal, petició a la qual no accedeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Les mobilitzacions són nombroses arreu del país, bé que el seguiment és inferior a la vaga del 3 d’octubre Destaquen molt especialment en aquesta jornada…
L’ONU condemna el règim del general Franco
L’ONU condemna el règim del general Franco i diversos països democràtics retiren els seus ambaixadors d’Espanya
Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
Política
Partit polític constituït el 1985 per Nacionalistes d’Esquerra, l’escissió d’ERC de Renovadors d’Esquerra i els Independents per l’Esquerra Nacional de F. Solé i Sabarís.
El seu programa es proposa, per mitjans polítics i democràtics, l’alliberament nacional dels Països Catalans i la construcció del socialisme El 1987 passà a formar part de la federació Iniciativa per Catalunya
Cinco Rosas
Nom d’inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) construïdes el 1967.
Format per un conjunt de blocs de pisos, fou construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona Esdevingut un barri dormitori de Barcelona, amb la constitució dels ajuntaments democràtics rebé el nom de Camps Blancs
obertura
Política
Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics.
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
secta
Sociologia
Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents als dominants de la societat on són incloses.
En relació a a aquesta, solen observar una actitud de rebuig o d’hostilitat més o menys manifesta En molts països democràtics les sectes són objecte d’una estricta vigilància i, algunes, àdhuc directament prohibides, ja que hom considera que poden conculcar drets fonamentals dels individus, especialment pel que fa a la captació de membres i a l’organització interna
ombudsman
Dret administratiu
Figura de l’ordenament juridicoadministratiu suec, encarnada en una persona que vetlla pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals dels administrats davant dels actes públics del govern.
Els ciutadans es poden adreçar a l' ombudsman perquè els defensi en el seu nom Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l’any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia
Sindicato Español Universitario
Història
Sindicat estudiantil totalitari creat el 1933, dins l’òrbita de Falange Española, i que, després del triomf franquista del 1939, es convertí en organisme d’afiliació obligatòria de tots els universitaris i estudiants d’escoles mitjanes i professionals de l’Estat espanyol.
El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina