Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
alcohol de menta
Farmàcia
Solució alcohòlica d’essència de menta al 5%.
Emprat com a aromatitzant en dentifricis i gargarismes
hidrogenofosfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua, que perden amoníac a l’aire.
És obtingut a partir d’amoníac i àcid fosfòric i és emprat com a adob en la ignifugació de fusta, paper i matèries tèxtils, en la fabricació de llumins, en soldadura, com a aliment de llevats, en dentifricis, etc El dihidrogenofosfat d’amoni NH 4 H 2 PO 4 té aplicacions similars
dentifrici
Cosmètica
Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents.
Actualment els dentifricis són presentats en forma de pasta les preparacions líquides i sòlides no són tan utilitzades Contenen, en general, un abrasiu suau, un detergent i un neutralitzador dels àcids, a part els correctius, les essències i la sacarina, però mai sucre, per a millorar el sabor L’efecte neutralitzador sol provenir del mateix abrasiu o del detergent
anetole
Química
Constituent principal de les essències d’anís, d’anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l’isòmer trans
, de forta olor d’anís, que es fon a 21,4°C i bull a 235°C, molt soluble en alcohol, gairebé gens en aigua.
En l’anetole obtingut per isomerització de l’estragole hom troba també l’isòmer cis , líquid que es congela a —22,5°C, d’olor de fonoll i netament més tòxic L’anetole és extret de les essències d’anís o de fonoll i hom el prepara per síntesi És emprat en medicina anís, en la fabricació de licors, en perfumeria especialment per a dentifricis, en la fotografia en colors i en la fabricació de l’anisaldehid
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
cosmètic
Cosmètica
Producte o preparat d’aplicació externa utilitzat per les seves qualitat cosmètiques.
Poden ésser destinats al tractament de la pell locions i cremes tòniques, nutritives, de neteja, sabons i sals de bany, a la neteja i blanqueig de les dents dentifricis, al maquillatge pintallavis, coloret, pólvores, ombra per als ulls, etc, a la coloració dels cabells tints i de les ungles esmalts, a fixar el pentinat fixadors, laques, o a donar brillantor als cabells uns altres cosmètics són els desodorants, els productes de perfumeria talcs, colònies, perfums, els productes per a protegir la pell del sol o per a intensificar l’embruniment, etc
carbonat de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor que ocorre en l’estat natural en dues varietats cristal·lines, l’aragonita i la calcita.
El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics, etc També…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer…
Higiene bucodental i prevenció de malalties dentals
La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions,…
Renaud Germain
La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica Publicitat a El Mercurio , 1910 Publicitat a España Arte-Comercio-Industria , 1927-28 L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola pomades de diferents olors, per a senyora destaquen…