Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
mimetisme
mimetisme Colobra escurçonera (Natrix maura) (dalt), que copia la coloració aposemàtica d’un ercurçó (Vipera aspis) (baix)
© Fototeca.cat
Ecologia
Propietat que tenen algunes espècies de copiar la coloració aposemàtic o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.
El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa fibló, secrecions nauseabundes, etc El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior El mimetisme mertensià…
predació
Ecologia
Relació tròfica entre depredadors i preses.
Representa un estat evolutiu avançat entre els diferents tipus d’alimentació La predació implica especialització en la persecució, captura i digestió de l’aliment El sistema depredador-presa manté equilibrades entre certs valors les poblacions naturals
inducció transgeneracional
Ecologia
Mecanisme d’estimulació en grau diferent entre dues generacions.
S'aplica al desenvolupament de mecanismes de defensa La descendència d’individus molt afectats pels depredadors mostra un desenvolupament de mecanismes de defensa superior al dels progenitors, sempre que aquests últims no hagin patit la mateixa pressió No es tracta d’un mecanisme de selecció, ja que només hi ha una generació de diferència i no és una característica que quedi fixada, sinó que és una mostra de la plasticitat del fenotip entre generacions Aquest fet pot esdevenir un component molt significatiu en la comprensió de la interacció entre preses i depredadors
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la…
macrofàgia
Ecologia
Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
Solen tenir un sistema nerviós evolucionat, com és el cas dels depredadors
pa de gavina
Zoologia
Esponja de la classe de les demosponges, de l’ordre de les hadromerines, de color més clar que el cranc pelfut es col·loca damunt seu i aguanta mitjançant l’últim parell de potes, que són dorsals.
La utilitza com a disfressa per a passar desapercebut dels seus depredadors
resistència ambiental
Ecologia
Conjunt de factors ambientals que, en un moment determinat, fan que el creixement d’una població natural no atenyi el màxim teòric, establert en les condicions que regeixen en la fase exponencial de la corba de creixement.
Aquests factors solen ésser l’amuntegament, els paràsits, les malalties, competències intraspecífiques i interespecífiques, els depredadors, etc
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
Can Llobateres
Jaciment paleontològic
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys, situat al terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…
lepidosti
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lepidosteïformes, de la família dels lepidostèids, de cos subcilíndric i musell molt llarg.
Són uns nedadors hàbils i depredadors de gran voracitat Comprèn vuit espècies, que habiten a les aigües dolces d’Amèrica