Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
himen
Anatomia animal
Replec mucós perforat que hi ha entre la vulva i l’entrada de la vagina.
Pot tenir una forma, un gruix i una extensió diversos Amb les relacions sexuals va desapareixent, i després del primer part només en resten petites cicatrius
consell ple
Història
Als municipis catalans medievals, assemblea general de caps de casa convocats (per crida o corredor) en casos extraordinaris.
Rebia també el nom de consell general o parlament Amb el desenvolupament dels organismes municipals a partir dels s XIII i XIV, anà desapareixent a poc a poc els municipis més importants
americanisme
Cristianisme
Moviment propagat al final del s XIX entre els catòlics americans amb vista a adaptar la vida de l’església als ideals de la cultura del temps.
El seu iniciador fou Isaak Thomas Hecker 1819-1888 Posava el seu accent en les virtuts actives sobre les virtuts passives i la contemplació En la carta apostòlica Testem Benevolentiae 1899 adreçada al cardenal Gibbons, Lleó XIII condemnà aquesta tendència, que anà desapareixent
Can Valero
Nucli
Nucli de barraques de Montjuïc (Barcelona), entre l’estadi i els dipòsits municipals d’escombraries.
Fou el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60 8087 h el 1957 Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes el 1968, però, encara hi havia unes 1000 barraques Actualment, han desaparegut del tot
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
Alèdua

Restes del castell d'Alèdua
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del terme municipal de Llombai (Ribera Alta), situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.
Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent
Agrupació Esportiva Térmens
Futbol
Club de futbol de Térmens.
Fundat el 1910, milità gran part de la seva història a primera regional i jugà algunes promocions d’ascens La temporada 1999-2000 baixà a segona i poc després acabà desapareixent Posteriorment es refundà i jugà diverses temporades a tercera divisió regional El 2010 ascendí a segona Vesteix samarreta blaugrana i pantalons blaus Juga al camp municipal d’esports de Térmens
Club Can Berardo Esportiu
Pàdel
Club de pàdel de Sabadell.
Fundat el 1989, nasqué amb la denominació d’Esportiu Castellarnau, nom de la urbanització on és situat Té escola de pàdel i equips que competeixen en diverses categories d’àmbit català Entre els anys 1992 i 1995 també tingué un equip de futbol sala que jugà a primera divisió catalana, però que acabà desapareixent Disposa de set pistes de pàdel, una pista de tennis i un gimnàs
La Tribuna Socialista
Periodisme
Diari en castellà, publicat a Barcelona des del 12 d’agost fins a l’11 d’octubre de 1931, com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.
De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina