Resultats de la cerca

Feu la carrera eclesiàstica i ocupà càrrecs a la diòcesi Publicà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14, l’obra teatral Embajada de moros y cristianos 1915 i nombrosos poemes en català

Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc

Fill del tenor Carles Llorens, fou músic de diferents regiments a partir del 1840 Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro 1850 i les sarsueles Federico II el Grande 1853 i Por balcones y ventanas 1867 És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa

Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements

Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967

El predomini del llenguatge informatiu sobre l’especulatiu el diferencia de l'article També divergeix de la crònica per la tendència a exposar escaridament els fets El llenguatge descriptiu i sovint la participació de l’autor com un personatge més del relat origen de l'entrevista han contribuït a la difusió d’aquest gènere en la novella i en l’assaig

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985