Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
desgreixatge
Tecnologia
Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix, per tal de sotmetre-les a ulteriors manipulacions.
Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits
desgreixatge
Indústria tèxtil
Neteja de la llana bruta o suardosa, anomenada també rentatge de la llana o dessuardatge.
Pot anar precedit d’una esbaldida amb aigua freda desxurrada , que s’enduu les sals solubles, principalment de potassa, i una part de la terra i de les impureses El desgreixatge de la llana pròpiament dit consisteix en un rentatge a fons en una solució de sosa i sabó a una temperatura d’uns 50°C La llana pot arribar a perdre el 55% del pes en brut Per centrifugació de la solució sabonosa de suarda, procedent del desgreixatge, hom extreu la lanolina De l’aigua del primer rentatge o desxurrada hom obté sals potàssiques
desgreixatge
Tecnologia
Operació de desgreixar les pells a fi d’evitar una absorció irregular de l’adob i un acabament poc homogeni.
Hom duu a terme el desgreixatge per premsatge de les pells a 30°C, per emulsió del greix amb agents tensioactius o bé per extracció amb emulsió aquosa de dissolvents orgànics i agents tensioactius
terra de paraire
Indústria tèxtil
Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, especialment per minerals com la montmoril·lonita i l’attapulgita (o sepiolita).
És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos
leviatan
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el rentatge de la llana, formada per una barca de ferro que conté el bany de sosa i de sabó, una telera que introdueix la llana en floca i uns rastells que es mouen alternativament i la fan avançar.
Al final, un altre dispositiu de rastells treu la llana del bany i la fa passar per entre uns corrons escorredors Generalment hom n'installa més d’un fins a sis en sèrie, formant un tren de leviatans , que fan successivament les operacions de rentatge, desgreixatge i esbandida
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític
suarda
Indústria tèxtil
Substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins.
Alguns entenen que la suarda inclou també les sals potàssiques i les impureses que acompanyen la part greixosa En el desgreixatge de la llana se separa la suarda, que és formada per una part saponificable, anomenada suïntina o oleïna de llana, i per una altra de no saponificable, anomenada lanolina o greix de llana
processos de ribera
Tecnologia
Conjunt de processos químics, fisicoquímics i enzimàtics i d’operacions mecàniques que tenen per objecte eliminar de la pell tots els components que no siguin adequats per a la fabricació del cuir i preparar l’estructura fibrosa del col·lagen per a l’adob.
Comprèn essencialment, pel que fa als processos químics, fisicoquímics i enzimàtics, el remull, el pelat, l’encalcinament, el desencalcinament i el rendiment, i, eventualment, el desgreixatge, i, pel que fa als tractaments mecànics, la depilació, el descarnament, la divisió i l’operació de ferrejar Els treballs de ribera necessiten grans quantitats d’aigua, i antigament eren efectuats a les riberes dels rius, d’on prové el nom
pintura
Tecnologia
Operació de revestir alguna superfície amb pintura.
Comprèn tres etapes la preparació de la superfície a pintar, la pintura pròpiament dita i l’assecatge La primera pot consistir en una simple neteja o bé tractar-se d’un desgreixatge o un decapatge sorrejament, decapatge electroquímic, etc L’aplicació de la pintura pot fer-se a mà amb brotxa o amb corró o, més generalment en la indústria, amb pistola, per immersió, per deposició electroestàtica, etc L’assecatge pot ésser per evaporació natural dels constituents volàtils o bé per escalfament, sia en túnels d’aire calent o per radiació amb infraroigs, ultraviolats, etc
tricloroetilè
Química
Hidrocarbur insaturat clorat.
És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica