Resultats de la cerca

La geografia L’arxipèlag, d’origen corallí, és format per unes 2000 illes que s’estenen uns 1000 km de nord a sud Només 220 illes són habitades El clima és equatorial 27ºC de temperatura mitjana anual i una precipitació anual d’uns 3000 mm Tradicionalment, la pesca ha estat el recurs econòmic principal, només superada pel turisme des del 1990 Amb una aportació de prop del 16% del PIB i un 20% de la població activa ocupada 1998, constitueix el principal producte d’exportació Hi és molt predominant la pesca de la tonyina El 1999 fou inaugurat un gran complex pesquer Kooddoo Fisheries i de…

És montuosa, i les costes són accidentades per fiords És deshabitada

És deshabitada Al nord de l’illa hi ha una base estacional de pesca balenera

Un 80% de la superfície total de l’illa, deshabitada, és coberta de glaç Fou descoberta al s XVI per Willem Barentsz

Conquerida pels rajputs cap al s XII, fou capital de la Rajputana fins a ésser substituïda per Jaypur el 1728 Actualment és deshabitada Conserva molts monuments, entre els quals el palau de Man Singh i el temple de Vixnu, decorats amb mosaics i escultures de marbre

Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada

Situada prop del llac Topawera, fou deshabitada durant molt de temps, i els monuments que hi resten pertanyen al regnat de Parakamabahu I 1153-86 L’únic edifici sencer que hi figura és el santuari de Laukatilaka Vihara, de forma circular, envoltat d’un mur esculpit amb lleons, on es destaquen un gran Buda jacent i una sèrie de pintures al fresc

És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Amb una alçada màxima de 432m, és actualment deshabitada, però fou un centre religiós important de la cultura ciclàdica , com ho testimonia el gran nombre de fragments d’estatuetes i altres objectes des del bronze antic 4500 aC fins vers l’any 1000aC transportades amb finalitats rituals des d’altres punts de l’Egea i del Peloponès En un illot adjacent, Dhaskalio, hom hi ha descobert restes de construccions cerimonials