Resultats de la cerca

Segons que la superfície sigui plana o esfèrica, hom parla de dioptres plans o de dioptres esfèrics

Per a reduir-la convé que les desviacions dels raigs es distribueixin igualment en tota la superfície del dioptre

El dioptre és aleshores estigmàtic per al parell de punts considerat Hom diu que el dioptre és estigmàtic si ho és per a tots els punts dels seus espais objecte i imatge El mirall pla és estigmàtic, mentre que la resta de sistemes òptics només ho és per als raigs paraxials

Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic

Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante

Un raig lluminós en travessar un prisma sofreix, pel fet de refractar-se dues vegades, una per cada dioptre, un canvi de direcció, anomenat angle de desviació , que és funció de l’índex de refracció del medi que constitueix el prisma, de l’angle del prisma i del d’incidència del raig De la formulació general d’un prisma hom dedueix que l’angle de desviació és mínim quan el d’incidència i el d’emergència són iguals, i en resulta la relació on α és l’angle de desviació mínima que permet de determinar l’índex de refracció del prisma respecte al de l’aire que l’envolta, que hom pren…

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…