Resultats de la cerca
Es mostren 2675 resultats
dità
Botànica
Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques reunides en espigues terminals propi de les Filipines; l’escorça, rica en un alcaloide (ditaïna), és emprada com a febrífug.
dita
Història
Estipendi setmanal que hom pagava als oficials de l’art de la seda per llur treball.
dita
Història del dret
A Catalunya, del segle XIII al XVIII, intervenció d’un corredor públic en nom d’un atorgant en la constitució d’una obligació o un contracte.
Els corredors públics eren obligats a enregistrar les dites en llurs capbreus o llibres
dita
Postura o preu ofert pel qui pren part en un encant o subhasta.
dita
Partida
Allò que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc.
dita plana
Història del dret
A Catalunya, del segle XIII al XVIII, deute contret amb l’obligació de pagar per altri, però sense que hom li pogués imposar la pena de presó per deute si doncs no s’obligava amb escriptura de terç.
mitja dita
Economia
Durant la darrera fase d’una venda a subhasta (la que era iniciada amb l’encesa de la candela), quantitat resultant de repartir entre els dos licitadors la diferència entre dues dites successives, la qual era retinguda per tal de continuar la subhasta fins a l’extinció de la candela.
Santa Margarida de Montbui, antigament dita Santa Coloma
Art romànic
En els seus orígens aquesta església no era més que una capella del terme de Montbui dependent de la parròquia de Santa Maria del castell de Montbui El terme de Montbui és conegut des de l’any 936, en què el prevere Guisenult i Odelda van vendre a Brandor una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins el terme de Montbui La parròquia de Santa Maria de Montbui fou erigida al segle X, al mateix moment en què s’aixecà el castell de Montbui La referència més antiga a la capella de Santa Coloma de Montbui es remunta a l’any 1166, data en la qual l’abat de Sant Cugat i Berenguer de Vilalta…