Resultats de la cerca
Es mostren 1444 resultats
doctrina
Conjunt d’ensenyaments, teories, veritats i opinions defensats per una persona o per un grup (religiós, filosòfic o polític).
doctrina
Cristianisme
Classe de doctrina cristiana que hom fa als infants a la parròquia.
doctrina
Dret
Conjunt de treballs científics destinats a interpretar o explanar el dret.
doctrina
Cristianisme
Cos de principis de la religió cristiana que hom ensenya als infants i als neòfits.
doctrina
Cos de principis en alguna branca de coneixements.
doctrina legal
Dret
Concepte originàriament idèntic al de doctrina dels doctors a Catalunya i que actualment, abolit com a motiu de cassació, hom identifica amb el de jurisprudència.
Doctrina moral
Literatura catalana
Obra anònima i pseudoepigràfica, escrita vers el 1440, l’autoria de la qual ha estat llargament debatuda, atribuïda per la crítica a un tal Joan, Lluís o Nicolau de Pacs (o Pax).
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor Bibliografia…
doctrina dels doctors
Dret
Opinió d’aquells juristes que contribuïren a formar l’actual dret civil de Catalunya aplegat en la Compilació del dret civil especial de Catalunya.
És font d’interpretació en aplicar la Compilació
Formulació de la doctrina Monroe
Formulació de la doctrina Monroe Els Estats Units consideren manifestació d’enemistat la intervenció de qualsevol potència europea en les excolònies espanyoles
doctrina de les dues natures
Cristianisme
Doctrina cristològica, oposada al monofisisme, segons la qual en l’única persona del Crist subsisteixen íntegres la natura divina, pròpia del Fill de Déu, i la natura humana.
Fou proclamada pel concili de Calcedònia 451