Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
tremolita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de calci, magnesi i ferro, Ca 2
(Mg,Fe) 5
Si 8
O 2 2
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, normalment formant agregats de llargs cristalls prismàtics o fibrosos La seva densitat és de 2,98-3,35, la qual augmenta segons el contingut de ferro Quan aquest és molt elevat és anomenada nefrita Té un color blanc És un mineral freqüent en les calcàries dolomítiques metamorfosades
les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
períclasi
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècies que dóna nom al grup, òxid de magnesi, amb el 60,2% de magnesi i el 39,8% d’oxigen, i amb petites quantitats de ferro, manganès i zinc.
Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent
dolomia
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària d’origen químic.
És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són…
diòpsid
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSi2O6.
Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les que contenen…
Wetterstein
Massís
Massís dels Alps de Baviera i del Tirol, format per calcàries dolomítiques del Triàsic mitjà, que culmina al Zugspitze
.
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…
El cicle juràssic als Pirineus
A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…
El cicle juràssic
El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…
argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…