Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
duramàter
Anatomia animal
La més externa i gruixuda de les tres membranes meníngies que envolten l’encèfal i la medul·la.
És constituïda per l’entrecreuament d’abundants fascicles de fibres collàgenes i per nombroses xarxes de fibres elàstiques
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
meninge
Anatomia animal
Cadascuna de les tres membranes que envolten l’encèfal i la medul·la espinal.
Les meninges són la duramàter, la piamàter i l'aracnoide
hematoma epidural
Patologia humana
Hematoma localitzat entre la duramàter i el periosti.
Apareix després de la ruptura de l’artèria meníngia mitjana com a conseqüència d’un traumatisme capaç de produir la pèrdua transitòria del coneixement L’hematoma, a mesura que augmenta de volum, va comprimint el cervell, de manera que el malalt, al cap d’algunes hores d’haver-se recuperat del traumatisme, torna a presentar trastorns neurològics que, ràpidament, poden abocar en el coma i la mort per hernició de les estructures cefàliques La succió quirúrgica urgent de l’hematoma és curativa
cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
falç del cervell
Anatomia animal
Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
hematoma subdural
Patologia humana
Hematoma situat entre la duramàter i l’escorça cerebral.
En l' hematoma subdural agut hi ha un esqueixament de l’aracnoide, i la sang i el líquid cefalorraquidi entren a l’espai subdural En l' hematoma subdural crònic els símptomes i els signes apareixen després de setmanes o mesos d’haver-se produït el traumatisme o lesió cefàlica
cefalea
Patologia humana
Qualsevol dolor al cap.
Habitualment, però, el terme cefalea es restringeix als dolors de la regió cranial i no inclou els referents a la cara, la faringe o la regió cervical Les característiques d’aquest dolor són molt variades sensació de pesadesa, de cops repetits i violents, de constricció, de pulsació, de cremor, de punxades, etc El símptoma cefalea és molt comú hom calcula que el sofreixen amb assiduïtat una de cada cinc persones i pot ésser ocasionat per trastorns molt diversos encara que sovint de poca gravetat només en un petit percentatge de casos la cefalea és un símptoma de malalties greus Els mecanismes…