Resultats de la cerca

El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà arribà als…

Apareix a Tannhäuser i en altres llegendes i, més tard, en obres de Goethe

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano seguint el mètode exposat per CPE Bach en el Versuch über die whare Art das Klavier zu spielen 'Assaig del veritable art de tocar el clavicèmbal' Estigué actiu a París des del 1758, ciutat on arribà a ser un clavicembalista i pianista molt reputat Les primeres obres per a piano que concebé a París foren les vuit sonates per a tecla 1763-64, que influïren el jove WA Mozart En el prefaci de la publicació d’aquestes obres, l’autor expressà la voluntat que fossin útils tant per a clavicèmbal com per a clavicordi i pianoforte Eckard gaudí d’…

Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica

Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les…

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per desavinences amb la manera democràtica…

Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge perquè defensava…

Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas, Nova York,…

Format en diversos restaurants, entre els quals cal destacar La Pyramide, dirigit per Fernand Point, a Viena La Mère Brazier, d’Eugénie Brazier, a Lió, i el Lucas Carton, de Gaston Richard, a París, l’any 1956 es posà al davant del restaurant familiar del seu poble natal, prop de Lió, que convertí en un punt de referència de la gastronomia francesa i internacional Impulsor d’una cuina que emfasitzava els productes frescos i de proximitat en unes receptes més lleugeres per contrast amb l’alta cuina tradicional, obtingué un gran reconeixement i tingué un gran nombre de seguidors en el que, en…