Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
La Generalitat fa públic el cens de les immatriculacions eclesiàstiques
El govern català fa públiques les 3722 propietats que l’Església va inscriure al registre de la propietat a Catalunya en virtut de la reforma del 1998 de la llei hipotecària, vigent fins al 2015 Aquesta reforma permetia inscriure en el registre béns immobles sense tenir cap títol que n’acredités la propietat, i donava als bisbes atribucions de notari Generalment es tracta d’ermites o llocs de culte que es troben a l'interior de propietats de particulars Des de fa uns anys les immatriculacions eclesiàstiques han estat denunciades com a illegals i en alguns casos han donat lloc a litigis
Concessió papal al rei de la dècima part de les rendes eclesiàstiques
El papa concedeix al rei la dècima part de les rendes eclesiàstiques, amb l’oposició del clericat català
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
Biblioteca Balmes
Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques que depèn de la Fundació Balmesiana.
Consta de 36500 volums Fou fundada per Ignasi Casanovas l’any 1923 a Barcelona, amb vista a la formació teològica del clericat Conté un fons de 150 volums procedent de la biblioteca particular de Jaume Balmes
decisió de la Rota
Dret canònic
Resolució motivada que aquest tribunal d’apel·lació dicta en les causes eclesiàstiques.
bracteada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu; a la cara contrària hom hi observa el mateix dibuix, però amb relleus inversos.
Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa
capellania de sang
Dret canònic
Capellania vinculada als membres d’una família, generalment noble.
Sovint els beneficiaris s’ordenaven per tal d’obtenir-ne les rendes i de beneficiar-se de les exempcions eclesiàstiques hom els anomenava ordenats a títol de patrimoni
Gregori Gea i Miquel
Cristianisme
Comunicació
Propagandista cristià.
Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera
primicer
Cristianisme
Alt dignatari eclesiàstic.
Sembla que a l’origen designà el cap dels notaris pontificis i el prefecte de la cancelleria apostòlica, càrrec que hom retroba en altres cancelleries imperials i eclesiàstiques També designà el clergue que es trobava al capdavant dels diaques, sotsdiaques i clergues menors
incús | incusa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit d’una moneda o medalla encunyada solament per una cara, de manera que l’anvers presenta la figura desitjada en relleu i, el revers, aquesta mateixa en negatiu.
Hom també les anomena bracteades Són batudes damunt de planxes de metall de poc gruix Aquesta tècnica fou freqüent en la fabricació de monedes medievals alemanyes A Catalunya foren batudes la major part de monedes eclesiàstiques pellofes i algunes sèries de moneda local