Resultats de la cerca

Tot i que solen ésser líriques, les èglogues poden incloure una possible interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg Els exemples més interessants de la poesia antiga són els Idillis pastorals de Teòcrit i les Bucòliques de Virgili Conrearen aquest gènere Dant, Boccaccio i Petrarca, que prenunciaven d’alguna manera les tendències renaixentistes El Renaixement fou l’època de gran difusió del gènere, en les seves variants lírica i dramàtica el conrearen Ronsard, Poliziano, Juan del Encina, Lucas Fernández i Gil Vicente Als s XVI i XVII compongueren èglogues Garcilaso…

És autor de set èglogues llatines, molt influïdes per Virgili i amb allusions a la vida coetània

Escriví un recull de poemes, Town Eglogues , publicats de primer sota el nom de Court Poems El seu epistolari, imitació del de Mme de Sévigné, fou publicat el 1763, i els seus Works el 1803

Un llarg sojorn a Portugal l’impregnà d’arcadisme Arcàdia imità les èglogues virgilianes i fou el primer poeta neoclàssic del Brasil Publicà Obras 1768 i Vila Rica 1813, poema èpic on cantà l’heroisme dels bandeirantes Empresonat per activitats polítiques, se suïcidà

Les seves poesies foren publicades per Quevedo 1631, i es distingeixen per la seva melangia i delicadesa i per la predilecció pel tema de la nit Són notables les cançons i les vuit èglogues que reuní sota el títol de La bucólica del Tajo

La seva obra, publicada pòstumament el 1611, conté sonets, cançons i èglogues es destaquen la Fábula de Acis y Galatea i, sobretot, el Libro de la erudición poética , primer manifest del culteranisme, on exposa la necessitat de crear un llenguatge poètic, culte i hermètic

Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana fundada el 1756 Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões Les seves Obras poéticas 1766 recullen abundant poesia de circumstàncies Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro

Estigué al servei del cardenal Ascanio Sforza i del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i passà més tard a les corts d’Urbino, Milà i Màntua La seva producció comprèn estrambots, èglogues i representacions teatrals, en les quals participava És considerat com el millor representant de la poesia cortesana de la segona meitat del segle XV

Dugué una vida miserable i, des del 1751, fou víctima d’una malaltia mental La seva poesia, iniciada el 1741 amb Persian Eglogues , és un precedent de l’escola romàntica anglesa La collecció de les seves Odes fou publicada el 1747, i la seva obra més important, Ode on the Popular Superstitions of the Highlands , fou publicada pòstumament 1788

Secretari de la duquessa de Montpensier 1648, collaborà en algunes obres d’aquesta, com la Relation de l’Isle imaginaire 1659 Més tard ho féu amb Mme de La Fayette en La Princesse de Montpensier 1662 i Zaïde 1670-71, obres que aparegueren sota el nom d’ell Conreà també la poesia, com el poema Athis 1653 i les Églogues 1723