Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
cel·la electrolítica
Química
Dispositu utilitzat per a la descomposició mitjançant corrent elèctrica de substàncies ionitzades denominades electrolits (cel·la electroquímica).
teoria electrolítica de Helmholtz
Química
Teoria segons la qual, quan un metall o qualsevol substància es dissocia en ions en ésser submergit en un dissolvent, es crea una diferència de potencial entre el dissolvent i la part de metall o substància que encara no s’ha dissolt.
reducció catòdica
Química
Reducció que es produeix al càtode durant els processos d’electròlisi a causa de la cessió d’electrons per part d’aquell.
electròlisi
Esquema dels fenòmens d’electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…
anàlisi conductomètrica
Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos…
àcid glioxílic
Química
Oxoàcid que ocorre en les fulles verdes i en la bleda-rave.
Hom l’obté per escalfament de l’àcid dibromoacètic, amb aigua, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic Es condensa amb la urea i dóna allantoïna Per reducció dóna àcid glicòlic
osmolaritat
Bioquímica
Mesura de la concentració d’una dissolució aquosa osmòticament activa.
En substàncies no electrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits hom obté el valor de l’osmolaritat multiplicant la molaritat pel nombre d’ions que es formen en cada dissociació electrolítica
permanganat de potassi
Química
Cristalls de color porpra fosc i gust astringent, altament oxidants, solubles en l’aigua i metanol, que es descomponen a 240°C.
Hom l’obté per fusió de la pirolusita amb hidròxid potàssic seguida d’oxidació electrolítica del manganat format És emprat com a oxidant industrial, analític i sintètic, com a desinfectant i com a agent blanquejant
Friedrich Kohlrausch
Física
Físic alemany.
Fill de Rudolf Kohlrausch, continuà alguns dels estudis del seu pare sobre mesuraments electrodinàmics, i es destacà especialment dins el camp de l’electroquímica, en el qual contribuí a perfeccionar la teoria de la dissociació electrolítica d’Arrhenius
bromat
Química
Qualsevol sal de l’àcid bròmic.
Els bromats són obtinguts per oxidació electrolítica dels bromurs o per reacció del brom amb un hidròxid o carbonat en medi aquós Hom els empra a causa de llurs propietats oxidants com a milloradors de panificació i en anàlisi química