Resultats de la cerca

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…

Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres, que és un tractat de…

Professor d’eloqüència a Saragossa, on publicà Modus variandi orationes 1611 Publicà també Devocions molt profitoses de l’examen de consciència 1639 i Retórica cristiana 1647

Fou professor de filosofia i d’eloqüència a Pàdua Traduí Aristòtil i Dioscòrides al llatí i corregí la Historia naturalis de Plini Castigationes plinianae, 1492-93

Era clergue regular El seu estil, vigorós, dur i d’eloqüència tràgica, preludia en certa manera les obres de Salzillo Crist 1675, a Énguera, el Crucifix , a San Antón, i el Crist de la sang d’El Carmen, a Múrcia

És autor d’una geografia, en tres llibres, De chorographia , on descriu el món conegut a la seva època Obra rica per l’eloqüència i pels mites estranys i les descripcions meravelloses que conté, palesa la influència dels jonis i d’Heròdot, Eratòstenes i Estrabó

Limitat normalment a les inscripcions epigràfiques en cèltic insular, només excepcionalment ha estat usat en manuscrits medievals No difereix gaire del sistema alfabètic llatí i, segons la llegenda local, fou inventat per Ogma Mac Elada ‘Fill de la Ciència’, que correspon al gàllic Ogmios, déu de l’eloqüència

Edil i pretor, de jove assolí grans èxits gràcies a la novetat de la seva eloqüència, ampullosa i rica, influïda per les escoles gregues de l’Àsia Menor Fou l’orador oficial del partit conservador, i litigà sovint amb Ciceró, el qual li dedicà el seu tractat Hortensi