Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
eminència grisa
Història
Conseller íntim que actua a l’ombra.
Aquest nom fou donat originàriament a Joseph du Tremblay, conseller de Richelieu
apòfisi
Apòfisi espinosa
© fototeca.cat
Anatomia animal
Eminència d’un òrgan, generalment d’un os; en aquest darrer cas, la seva funció és generalment la de facilitar l’articulació amb un altre os o la d’oferir punts d’inserció als músculs veïns.
Entre les apòfisis més importants de l’home destaquen l' apòfisi espinosa de les vèrtebres, eminència que posseeixen en llur cara posterior i que serveix de punt d’inserció dels músculs espinosos l' apòfisi mastoide , de forma cònica, en la porció mastoidal del temporal l' apòfisi odontoide , en forma de dent, a la cara superior de l’axis i que articula amb l’atles l' apòfisi temporal , angle posterior del pòmul que articula amb el maxillar inferior, i l' apòfisi xifoide , o simplement xifoide
mal·lèol
Anatomia animal
Cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell.
El mallèol intern és una eminència de la tíbia, i el mallèol extern , l’extrem inferior del peroné
Albarés
Despoblat
Despoblat del municipi de Lleida (Segrià), antic poble de contribució
d’aquesta ciutat.
És d’origen preibèric i es troba en una eminència del terreny al pla de Vilanoveta, sector del pla de Lleida a l’esquerra del Segre
difil·lidis
Zoologia
Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
A més, presenten l’escòlex acabat en una eminència orostre amb ganxos Parasiten els intestins dels selacis i tenen com a hostes intermedis crustacis i molluscs marins Comprèn només el gènere Echinobothrium
François Joseph Le Clerc du Tremblay
Cristianisme
Caputxí francès conegut amb el nom de Père Joseph.
Des del 1624 fou conseller de Richelieu i el seu agent en política exterior, fet que li valgué el sobrenom d' eminència grisa La seva oposició als Àustria menà a la intervenció francesa en la guerra dels Trenta Anys
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
axis
Anatomia animal
Segona vèrtebra del coll.
Es diferencia de les altres vèrtebres cervicals per la presència, a la cara superior del seu cos, d’una eminència vertical, l’apòfisi odontoide Aquesta apòfisi serveix d’eix entorn del qual gira la primera vèrtebra cervical, l’atles A l’axis s’insereixen un gran nombre de músculs del coll