Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
empastament
Acció o efecte d’empastar.
Columbano Bordalo Pinheiro
Pintura
Pintor portuguès, sovint anomenat només Columbano
.
Fou deixeble, a París, de Carolus Duran Pertangué al Grupo do Leāo, escola naturalista que reaccionava contra l’art oficial En la seva pintura, l’empastament domina sobre el dibuix Omplí tota una època de l’art portuguès Fou un gran retratista al seu país Antero de Quental, Guerra Junqueiro, Eça de Queirós, etc Conreà també la pintura de gènere i les grans decoracions murals
Ignasi Puigjaner i Bagaria
Pintura
Pintor.
Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d’aquarella de la Universitat de Barcelona Exercí la seva professió a París, on s’installà 1948 Dedicat de ple a la pintura 1962, assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye 1964 i de Saint-Cloud 1965 Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París S’inscriu en una abstracció d’arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l’empastament
Domènec Carles i Rosich
Domènec Carles i Rosich Roig i verd
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13).
Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona
Llorenç Casanova i Ruiz
Pintura
Pintor.
Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant 1874-78 Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894 Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando 1891 De la seva obra sobresurt l' Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer Alacant, Casino i Sambra gitana Alacant, Casa de la Vila Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un…
Benet Espinós i Navarro
Pintura
Pintor.
Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…
Nicanor Vázquez i Ubach
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu Obrer de…