Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
bugia
Física
Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou…
fustet
Tecnologia
Encairat de fusta de pi del mercat de Tortosa que oscil·lava entre 20 i 24 pams de llargària.
Hom emprava el mig fustet , de 12 pams
herba freixurera
Herba freixurera
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Liquen, de l’ordre de les ciclocarpals, en forma d’amples làmines lobulades que es fa sobre troncs d’arbres, a les regions fredes i a muntanya.
Pel seu aspecte, hom l’emprava contra afeccions pulmonars
rendent
Tecnologia
Química
Producte a base d’enzims, de preparació molt diversa, però obtingut generalment del pàncrees dels mamífers, i de natura complexa, barrejat sovint amb agents desencalcinants i amb suports com ara serradures, emprat com a agent actiu en el rendiment de les pells.
Antigament hom emprava com a rendent excrements d’animals i l’anomenava alum
escamonea
Farmàcia
Goma resina extreta del rizoma de la planta herbàcia Convolvulus scammonia, la qual en conté aproximadament un 80%.
És un purgant dràstic que hom emprava associat amb la jalapa i el gingebre
setí de Lió
Indústria tèxtil
Teixit de seda, sovint negra, tenyida en madeixa, amb ordit molt dens i lligat de sarja de tres.
Per la seva densitat té un aspecte semblant a un veritable setí Hom l’emprava en vestits femenins de qualitat
abscés de fixació
Patologia humana
Abscés provocat mèdicament mitjançant la injecciió subcutànea d’una substància intensament irritant, en general l’essència de trementina.
Antigament s’emprava com a tractament coadjuvant en les septicèmies i, més sovint, per tal d’aconseguir la immobilització de malalts psiquiàtrics agitats o perillosos
naturalisme
Art
En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.
Émile Zola mateix emprava aquesta denominació en parlar de l’art dels seus amics pintors, que, tanmateix, ha estat més conegut amb el nom d'impressionisme
torn de filar
Indústria tèxtil
Aparell emprat per a filar, o per a debanar el fil d’una madeixa, que consistia en un rodamot, muntat en un pla vertical damunt un peu, que transmetia el moviment a una noueta, muntada en un fus que, així, girava a una gran velocitat.
Hom emprava el fus per a filar, i el fil obtingut s’enrotllava en un canó, una bitlla o un rodet, enfilats en el mateix fus