Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
cosins encreuats
Antropologia
En la terminologia antropològica, traducció general dels termes emprats en cultures molt diverses per a designar els fills o filles de les germanes del pare i dels germans de la mare d’ego.
En oposició als cosin parallels , que inclouen als fills o filles dels germans del pare i de les germanes de la mare Aquesta classificació té la imortància com a mecanisme regulador del matrimoni Així, és freqüent en moltes d’aquestes cultures de considerar la unió sexual o el matrimoni entre cosins parallels com a incestuós, mentre que hom tendeix, en canvi, a afavorir les unions entre cosins encreuats
mots encreuats
Jocs
Acròstic en forma de diagrama, regular o irregular, format per una quadrícula amb espais blancs i negres, els primers destinats a rebre lletres i els segons a assenyalar el començament o l’acabament dels mots que cal compondre, a partir d’unes definicions degudament numerades.
Les lletres dels mots disposats en fileres horitzontals serveixen també per a formar-ne d’altres d’arranjats en sentit vertical, i la lectura es fa d’esquerra a dreta o al revés, i de dalt a baix o al revés, segons hom indica en cada cas El 21 de desembre de 1913 el New York World , publicà el primer model de mots encreuats del món, entreteniment que cuitaren a popularitzar els periòdics i les revistes principals
art califal
Art
Període de l’art andalusí corresponent al període històric del califat de Còrdova (912-1012).
L’arquitectura califal presenta una sèrie de característiques que troben llur expressió cabdal en l’ampliació de la mesquita de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III, al-Hakam II i al-Manṣūr, i en la ciutat de Madināt al-Zahrā’ En primer lloc cal destacar-ne la determinació d’un cànon constructiu propi, emprat en relacions numèriques enteres, mesurats en terços de mòdul, i que en el cas dels capitells trobà un ressò a Catalunya Ripoll, cripta de la catedral de Vic Hom introdueix els arcs lobulats i els arcs encreuats, en els quals la funció estructural de suport de les voltes és dissimulada per una…
bergantí
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, ultra el bauprès.
Tots dos pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones El major portava, també, una aurica Aparegué al s XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant Subsistí mentre perdurà la navegació de vela
bricbarca
Transports
Vaixell de vela de tres o més pals, a més del bauprès.
Els tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones, llevat el pal de mitjana, que era de dues peces, sense encreuar i sense cofes, però amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa També rebé els noms de bergantí corbeta, corbeta i barca
catre
Tecnologia
Llit lleuger per a una sola persona.
És format ordinàriament per dues barres paralleles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc, les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, i subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar
cavall
Suport format per dos pals encreuats.
fitxer
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de fitxes que contenen informació bibliogràfica, catàleg
.
Segons que inclogui un tipus de fitxa o un altre, el fitxer és analític o bibliogràfic, fitxer diccionari, etc Amb l’automatització de les biblioteques i de la documentació, el catàleg esdevé fitxer mestre, i hom crea els fitxers secundaris o fitxers inversos que faciliten la recerca, coneguts també per índexs encreuats Tot aquest conjunt forma una base de dades
fragata

Veles d'una fragata
Transports
Vaixell de vela de tres pals (trinquet, major i mitjana), ultra el bauprès.
Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina