Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Alòs de Balaguer

Restes parcialment enfonsades de la fortalesa del Castell d’Alòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…
batalla d’Asinara
Història
Militar
Victòria que la flota catalana, comandada per Bernat de Cabrera, assolí sobre les forces genoveses de l’almirall Grimaldi el 27 d’agost de 1353 al golf d’Asinara.
33 galeres genoveses foren capturades i 5 enfonsades, sense cap pèrdua catalana
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
arqueologia subaquàtica
Arqueologia
Disciplina històrica que empra un conjunt de tècniques adaptades a l’excavació de jaciments submergits.
Desenvolupada els darrers decennis, estudia tot tipus de restes del passat humà en entorns lacustres, fluvials o marins, com són estructures portuàries, ciutats o embarcacions enfonsades Existeix l’especialitat d’ arqueologia submarina , que queda restringida a l'estudi de les restes arqueològiques trobades al mar
bromoli
Fotografia
Procediment fotogràfic, d’entre els anomenats pigmentaris, en el qual la prova final presenta un aspecte similar a l’aiguafort.
Hom l’obté a partir d’una còpia al bromoli sobre superfície de gelatina Hom aplica tinta grassa sobre la superfície en relleu que en resulta les parts enfonsades admeten la tinta, i les inflades la rebutgen L’estampació de la prova entintada i humida sobre paper de dibuix mitjançant la pressió d’un tòrcul de cilindres és anomenada bromoli transportat
cloïssa
Cloïsses
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, d’uns 5 cm d’amplada i 8 cm de llargada, amb les valves ovals i recorregudes per unes fines estries radials que es creuen amb unes altres de concèntriques.
Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor
Alexandre Alexeieff
Cinematografia
Animador cinematogràfic francès d’origen rus.
Inventà la pantalla d’agulles imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una illuminació rasant Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve 1933, La belle au bois dormant 1935, el prefaci de Procès 1962 d’Orson Welles i Le nez 1963, sobre l’obra de Gogol Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge
Federico Foerster Laures
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, dedicà els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya Feu prospeccions i excavà nombroses restes de naus romanes enfonsades, principalment a la Costa Brava sa Tuna, Calella de Palafrugell, el Port de la Selva, l’Estartit i és autor de diversos treballs Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 1971 o La nave romana de Sa Nau Perduda Cabo Bagur, Gerona 1972, molts dels quals publicats en la revista del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS…
el Puigmal

Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…
Depressió Prelitoral Catalana
Nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina