Resultats de la cerca

Cap al 1484 hi estigué Bernat Boïl, el qual sembla que intentà de fundar-hi una comunitat eremítica benedictina

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però…

Retirat a la vida eremítica, fundà, juntament amb Joan de Mata, l’orde dels trinitaris Fou canonitzat per Innocenci XII el 1694 La seva festa se celebra el 20 de novembre

Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari

Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló

Vicari i rector de la cartoixa de Valldemossa Publicà Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo 1670 i deixà inèdita, entre altres obres, una Vida de la beata Catalina Thomás

Franciscà conventual 1428, es retirà a la vida eremítica 1429-35, on se li ajuntaren uns quants deixebles, dels quals sorgí 1493 l’orde dels mínims La seva espiritualitat, franciscana, accentua l’aspecte de la mortificació Fou canonitzat el 1519 La seva festa se celebra el 2 d'abril 

Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ ad Sancta Albina ” No en sabem cap més dada històrica El mas existeix encara i és habitat

Generalment hom l’oposa a l’anomenada vida activa Tanmateix, tot i que la seva forma més típica és l’eremítica, revesteix també molt sovint unes altres formes, com són les de congregacions i ordes religiosos consagrats primordialment al culte diví, però exercint alhora certes activitats d’estudi, d’apostolat o de beneficiència