Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Construcció a Barcelona del jardí del General
Per iniciativa de Francisco Javier de Castaños y Aragorri, capità general de Catalunya, es construeix a Barcelona el jardí del General, gran parc d’esbargiment vuitcentista
Col·legi Sant Jordi
Pedagogia
Institució pedagògica fundada a Barcelona per Francesc Flos i Calcat el 1898.
Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1904 fundà una Granja Escolar Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI 1919, on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera
Nassau
El port esportiu de Nassau
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de les illes Bahames i port de la costa NE de l’illa de New Providence.
Important centre turístic, la ciutat és relativament petita, però el districte residencial s’estén al llarg de la costa Per avantatges d’ordre fiscal, s’ha convertit en un important centre internacional de negocis i finances, amb filials de grans companyies americanes, canadenques i britàniques Exporta sisal, esponges, cítrics, pinya americana i tomàquets L’illa Paradise, important centre d’esbargiment, enllaça amb Nassau mitjançant un pont de 460 m de llargada
pla Jaussely
Urbanisme
Pla general per a Barcelona fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc 1875 — Givry, Illa de França 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1903.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…
Valldaura

Sector vell de Valldaura, Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (després palau reial) cistercenc del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.
El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi residien temporalment la…
centre d’esplai
Educació
Centre d’esbargiment per a infants organitzat amb els corresponents monitors.
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes A la part…
iot

Vista d’un iot
Axyse | Dreamstime.com
Transports
Qualsevol embarcació, generalment de dimensions reduïdes, emprada per a la navegació esportiva i d’esbargiment.
embarcació
Transports
Denominació general de qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l’home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes.
Deixant de banda el tronc d’arbre i el manat de joncs, que en són els orígens més remots, les embarcacions primitives responen a cinc tipus fonamentals rai conjunt de troncs o canyes units de costat, piragua tronc buidat, carbasses dues carbasses assecades i buidades, bot inflat odre i quffa cistella folrada de pell A un estadi més avançat pertanyen la piragua doble , la piragua amb balancí, la piragua d’escorça, el caiac, l' umiak i el vas de taules de fusta El vas de taules, o vaixell , amb totes les seves variants galera, nau, drakar , barca, galió, navili, fragata, bergantí, constitueix…
vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…