Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Khingan
Massís
Massís de la Xina septentrional que s’estén en direcció SW-NE al llarg de la frontera de Mongòlia fins al riu Amur, tancant per l’W la plana del NE de la Xina.
És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites
Sātpura
Massís
Massís muntanyós de l’Índia, al N del Dècan, entre els rius Narmada i Tāpi (1 325 m).
De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala
puig Cavaller
Muntanya
Contrafort occidental de la serra de Pàndols (707 m), dins el terme de Gandesa (Terra Alta), morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu Canaleta, i pel barranc de la Vall Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre 1938
castellot de la Roca Roja
Poblat ibèric del terme municipal de Benifallet (Baix Ebre).
És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…
raid

Concursants del primer Raid Barcelona-Besòs (2013), raid que se celebra al voltant del Besòs
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Hípica
Modalitat hípica coneguda també com enduro eqüestre o endurance, que posa a prova la velocitat, l’habilitat i la resistència física i psicològica del genet i el cavall.
Les proves de raid es divideixen en etapes o fases, consistents a completar grans distàncies cronometrades Els genets travessen diversos tipus de terreny i obstacles naturals rases, turons escarpats o passos d’aigua i han de dosificar l’esforç del cavall i mantenir un ritme adequat En acabar cada fase, una revisió veterinària determina si el cavall pot passar a l’etapa següent En aquesta prova s’avaluen les condicions físiques del cavall i se’n controlen les pulsacions per minut i la reducció de la freqüència cardíaca per sota de l’especificada per l’organització Si no supera la prova, el…
Eina

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…
vall de Barravés

La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
Biure

Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina