Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
serac
Geomorfologia
Hidrografia
Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.
Els seracs són conseqüència de l’entrecreuament de les escletxes, i aquestes es formen per la diferència de velocitat del glaç en els sectors on hi ha ruptura de pendent
escaire
Geografia
Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.
N'hi ha diversos tipus L' escaire d’agrimensor és constituït per un cilindre buit, generalment de llautó, que té un diàmetre de 10 cm i és tancat pels seus extrems Sobre la superfície d’aquest cilindre hom ha fet quatre escletxes molt estretes, disposades segons quatre generatrius del cilindre, i que determinen dos plans visuals perpendiculars entre ells Unes altres quatre escletxes serveixen, juntament amb les primeres, per a determinar alineacions de 45° L' escaire de miralls , dit també d’Adams , és constituït per dos miralls plans, en els quals es reflecteix un…
adulària
herba de Sant Segimon
Herba de Sant Segimon
(CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.
És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica
barretets
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles peltades, llargament peciolades, carnoses i arrodonides, i flors tubuloses, d’un blanc groguenc, penjants, disposades en raïm.
Es fa a les escletxes de roquers, sobretot silicis, i murs de pedra humits, principalment a la regió mediterrània
te de roca
Te de roca
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta de pèls glandulars, amb fulles lanceolades, alternes i sèssils, amb capítols de flòsculs grocs, i amb fruits en aqueni coronat per una doble fila de pèls.
Creix en escletxes de roques calcàries de terra baixa, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes La seva infusió té excellents virtuts estomacals
cargola de Montserrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d’alçada, amb rizoma llenyós d’on parteixen nombroses fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades, més petites que en la cargola.
És inodora, i viu a les escletxes dels conglomerats, principalment als de la part alta de Montserrat Hom atribuïa a la decocció del rizoma nombroses virtuts curatives
pinzell
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles petites, linears, papil·loses, verticil·lades, de flors grogues, arranjades en petites inflorescències corimboses, i de fruits capsulars.
Creix en escletxes i relleixos de roques calcàries És una planta endèmica de l’E i el SE de la península Ibèrica En medicina popular, és usada contra el mal de pedra
ferro
Transports
Eina de calafat, semblant a l’escarpa.
Varia lleugerament de forma segons que sigui per a introduir l’estopa en els coments ferro de canal o en les escletxes ferro de rebotir , per a obrir-los ferro d’obrir o per acabar i allisar el calafat d’una embarcació ferro de reprendre