Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
escolament

Tipus principals d'escolament aerodinàmic
© Fototeca.cat
Física
Moviment en conjunt d’un fluid.
Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic…
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència…
escolament cortical
Ecologia
Geologia
Escolament d’aigua de pluja que llisca pels troncs dels arbres, des de les capçades, abans d’arribar a terra.
L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’…
escolament forçat
Geologia
Escolament a pressió de les aigües subterrànies d’un carst corresponents a la zona inundada.
dèficit d’escolament
Geologia
Relació que hom estableix en una conca entre la precipitació meteòrica d’aigua i el dèbit d’escolament superficial.
Hom la calcula restant a la precipitació total el cabal d’aigua que circula en superfície
escolament de mantell
Geologia
Escolament superficial que s’esdevé en una zona àrida com a resultat d’una pluja sobtada i abundant sobre una superfície força llisa en què els diferents fils d’aigua s’uneixen formant una làmina o mantell que contribueix a l’aplanament dels pediments i dels glacis.
embut de Büchner

Embut de Büchner
© Bürkle
Química
Embut de porcellana que té un cos de forma cilíndrica separat del tub d’escolament per un fons pla amb forats.
És emprat als laboratoris per a filtrar al buit o per aspiració quan hom vol accelerar un procés de filtració El paper de filtre és adaptat al fons pla, i el líquid és succionat per la depressió que hom produeix en el recipient on hom connecta el tub d’escolament de l’embut
nombre de Reynolds
Física
Coeficient sense dimensions, establert el 1883 per Osborne Reynolds, emprat en dinàmica de fluids, que caracteritza l’escolament d’aquests per una conducció i expressa la relació entre la força d’inèrcia i la de viscositat.
És donat per la relació Re = Dv ρ/μ, on D és el diàmetre interior de la conducció, v la velocitat d’escolament, ρ la densitat i μ la viscositat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina